Quin
tipus de mestre vols ser? Quins aspectes no podràs oblidar per ser
un bon mestre? I quins reptes et planteges de
tots els que l'educació del s.XXI ha d'aconseguir?
Mai
m'havia plantejat aquesta pregunta, quin
tipus de mestre vull ser? Des de petita m'ha agradat ser mestre, no
sabia si era simplement perquè
m'agradava com ho feien les meues mestres i volia imitar-les o
simplement perquè em cridava l'atenció.
Però quan vaig començar a tenir raó i ara que tinc que respondre
la pregunta ho sé.
El
llibre “Va de mestres” de Jaume Cela Ollé i Juli Palou Sangrà (2004)
m'ha ajudat a aclarar-me més encara per què vull ser una mestra i
a més crec que serà una bona referència a la meua estanteria de
llibres per tota la vida de mestra.
Vull
ser un tipus de mestra que crei il·lusió als alumnes per aprendre.
Vull aconseguir que els agradi anar a
l'escola, que no s'aburreixin en classe però que alhora aprenguin.
Aquella que els guii a ser una bona
persona. Una mestra que doni un bon exemple a seguir, i que com m'han
fet a mi, que també vulguin ser mestres com jo. Vull que aprenguin
les diferencies entre memoritzar i entendre. Aquella que faci tot lo
possible per que els meus alumnes aprenguin, entenguin i no
memoritzin i ho oblidin. Vull aconseguir que els agradi aprendre,
que puguen veure la importància del
saber.
Ensenyar-los tot el que ens envolta.
Vull ensenyar-los a aprendre, però d'una forma distinta, vull
ensenyar-los a descobrir.
Inventar
una forma d'aprendre jugant de tal manera que a ells els entri la
curiositat de crear per aprendre, ja que si es diverteixen voldran
més i més. Obrir la imaginació i la creativitat en ells, que no
s'estanquin en les tecnologies d'ara. Vull controlar les tres bases
essencials del mestre, tenir un bon coneixement, saber ensenyar i
controlar les tecnologies del segle XXI. Fer-los competents, que no
es rendeixen, que s'arrisquin per voler
aprendre. Crear empatia entre el món i ells. Que comprenguin totes
les bases de la vida. Vull que segueixen el diàleg i no la lluita,
que l'essència de la comunicació és el diàleg.
Em
plantejo crear una generació capaç de tot i més. Que estiguin
orgullosos d'ells mateixos i no tinguin por de seguir. Rompre la
barrera entre la desigualtat, que no facin distincions en races,
cultures, sexe... que sàpiguen que no som Espanyol o Alemany o dona
o home, sinó que som persones. Vull acabar amb la polèmica de
educar o instruir i com s'esmenta al llibre de Va
de mestres “L'escola educa. En
conseqüència, no es tracta només d'acceptar el treball com a
mestre i fer classes. Cal, per sobre de tot, acceptar el repte
d'ajudar a créixer. Cal actuar amb el propòsit que els nois i les
noies vagin modelant la seva vida en aquest món tot decidint de
manera responsable què val la pena saber i ser.” (2004)
Finalment,
vull ser una
mestra que els deixi una petjada dintre.
I sobretot vull
ensenyar amb amor, vull
ser una bona mestra.
Video creat per Andrea Tur, Andrea Galve, Cristina Miguel i Andrea Alba.
No hay comentarios:
Publicar un comentario